ENTREVISTA EN "SOM" A: RICARDO GARCIA MOYA

  

 La seua investigacio s'ha dedicat a les relacions del Poble Valencià en les regions vehïnes, especialment en Castella i Catalunya, abans de la derogacio dels Furs en 1707.
Articuliste prolific de notable prosa i inteligent sentit de l'humor, documentat i caustic, s'ha prodigat en els diaris Información, La Verdad, Las Provincias, ABC, Diario 16, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc. Autor dels llibres: Tratado de la Real Senyera (1993) i Historias del Idioma Valenciano (2003). Te, entre atres distincions, el Premi Vinatea (1991) i la Palma Dorada (1992)

 En motiu de la concessio del Premi Llealtat 2005 pensem que era gustosa obligacio dur ad estes pagines les opinions de l'admirat Ricardo García Moya. Li enviarem per correu electronic les preguntes i per la mateixa via ha tingut la gentilea de respondre-les. L'entrevista sancera es una lliço magistral en vocabulari valencià notablement ric, i la publiquem conforme ha vingut, i desigem faça meditar a mes de u. Davant de la situacio del valencianisme, la redaccio de SOM te i manté el criteri de respectar l'ortografia original de cada autor, i en este cas (que escandaliçarà a algu) nomes volem advertir que Ricardo escriu convençut de la coherencia del seu sistema ortografic, i que nosatres no se considerem en autoritat per a corregir-li ni una lletra. Preguntes i destacats, en canvi, estan escrites per la Redaccio, i d'elles tampoc s'ha corregit ni una lletra.

 1. Si l'Estatut d'Autonomia inclou i blinda finalment a l'AVL, ¿quin sentit tindra mantindre la RACV?

 No m'agrà pédrer el temps en pencholls escatológics y, per tant, en l'academia Ascensió. Es una institució entarquiná intelectualment, al servici del expansionisme catalá. Els politics colaboracionistes que mos chuplen els dinés intenten dotar de máxim blindage a este Golem institucional desfaenat, papagall llingüistic que repetix lo que mana l'IEC y, politicament, quartel general d'eixa patulea dels cent mil fills de Sant Pompeu que imposa el catalá, les quatre barres y el cult a Catalunya en escoles, Universitat y RTVV. En relació a la RACV, el seu pervindrer es la formigació de s'activitat filológica, convertintla en museu de sabis taranyines dedicats al estudi del aparellament de la moscarda parrusera en el Romanticisme, o l'impacte del gas valencià produit per la digestió de pasticets de moniato en l'efecte hivernácul y cámbit climátic.

 2. L'ultima reforma ortografica de la RACV, introduïnt els accents, no ha segut acceptada per determinats sectors del valencianisme, que usem les "genuïnes" Normes de El Puig, ni per uns atres grups que usen normes propostes pel Segon Congres de la Llengua Valenciana. ¿Quina es la seua opinio sobre el particular?¿Veu algun cami per a que el valencianisme torne a estar ortograficament unit?

 Tenint en cónter que la meua opinió no val un pacho -com diría Bernat y Baldovi- , crec que les corruixes per a tindrer normativa en purea ortográfica, lléxica y morfosintáctica del idioma valencià es ampastrarmos en lo charcull de l'enémic. Hui apenes trobem valenciaparlants que no introduixquen arcaismes y barbarismes ofertats desde el Nort; siga el "estic a València" o "nosatres tenim vacances", en cónter de dir "estic en Valencia" o "mosatros tenim vacacions". Els catalaners han cucat llingüísticament dasta el més verge y mártir de mosatros, escomençan per mí mateix. Vist l'espectácul, masa fan els que s'anfronten al fascisme idiomátic en unes regles o unes atres, opció que'els margina de tastar la coca fina de subvencions y honors a tutiplé. El camí es llarc, ple de obstáculs y cudols politics, pero mosatros encara estem vius y en ganes d'acaminar y auixar guilopons colaboracionistes.
Estem en lo punt més dramátic de la Batalla de Valencia. El butoni catalaner, amo del carchofar, beu cava del Nort en la Generalitat; mangoneja Canal 9 y fa rótuls en catalá en lo Ajuntament de Valencia; mentres, els profesors carotets de Camps ballen sardanes en la Universitat, y els editors fusterians empaperen parets en billets de banc. ¿Y mosatros? Desorganisats, sinse mijos económics y de comunicació, cegos en quimeres d'u en atre y tremolant per si algú simplifica sibilants, escriu hiá, esprá, y grega, cónter, cámbit, ducte o disapte. Els mateixos tararots catalaners que aufeguen l'idioma valenciá son els que mos digüen que eixes grafíes son ridiculees y vulgarismes… ¿A quint sant tenim de fer cas a estes caparres que mos chuplen la sanc y dasta el nom del territori? La codificació del idioma valenciá vindrá pronte o tart, pero primer tindrem d'agranar de les Institucions al eixercit de ocupació catalaner.

 3. Acceptada per l'AVL la falsa unitat de valencià i catala ¿quina pensa que ha de ser la resposta eticament correcta dels academics de la RACV integrats en l'AVL?

 Els académics de la RACV que fan bolos per la academia Ascensió son mamifers inteligents, capaços de bufar per dalt y baix silogismes bisantins pera defendrer el valenciá y, al mateix temps que ploren, omplir bolchaca y fer d'estora del catalanisme arbelloner. En el seu cervell copulen la llengua propia y la llengua de l'IEC. Ells poden continuar ductant metódicament a lo llarc del temps… y cobrant per aixó a fi de mes; mentres la RACV, ¿qué deu fer en estes cagarneres idiomátiques? Si no estiguera afluixá per corcons ascensionistes, segur que'ls dirien en termens académics: ¡Che, pinchos, agarreu els bártuls y aneusen a fervos un "flamenco" al Parnás d'Ascensió!

 5. ¿Creu que el valencianisme, o lo que queda d'ell, coneix prou la seua tarea d'investigacio en defensa del valencià? ¿Qué podem fer per a donar-les a coneixer encara més?

 En la perea que tinc y la boira tan fosca que mos rodeja, preferixc deixar l'asunt, ya que tots els meus treballs tindríen que ser retocats pera millorar contigut y netejar errates que, en ocasions, els feen marxistes (de Groucho Marx). A modo d'eixemple, recorde una vegá que -socarrat per les errates que eixíen-, vaig enviarlis un artícul ahon, més o manco, aclaría que dins del publicat el dumenge pasat "aparecía una errata"; comentari que mutaren involuntariament en atra cabalística metáfora destarifá: "aparecía un etarra". A vegaes he tingut el pensament de fer dels artículos una Enciclopedia dels Colaboracionistes. Tindríem bona gabia pera tant de pardalots parásit.

 6. ¿Com veu el futur de la RACV si el PSPV-EUPV-BlocNV governen la Generalitat?

 El pervindrer de la RACV baix lo tafanari del PPSOEU (¿qué collons es NV?), hu veig tan tenebrós com el de mosatros, els valencians que no volem ser castellans, llevantins o catalans.

 7. ¿Li agrada el "valencià" de Canal 9?

 El trencacaps parlat en Canal 9 es repugnant y coent. Eixa academia de catalá, fartona d'imposts y bochí del poble valenciá, seguix un maquiavelisme de política llinguística que solament pot mantindrer davant d'un poble enmodorrat, fachendós en atacar el plat d'arrós en clóchines y carrancs, pero intelectualment satisfet en vórer a l'alcaldesa pegant bots en la bufanda del Valencia, encara que haja catalanisat la rotulació de l'antiga Hidrópolis. Les autoritats donen l'eixemple de ser les primeres a colaborar en la destrucció del Reyne de Valencia (dasta els pareix ridícul este títul, pero tenen tremolors figals y virotals quan escolten lo de Principat de Catalunya). Mentres el poble estiga sompo, ells aufegarán millons en tota la retafila de comisaris llingüistics de Canal 9, aplaudint els seus destarifos idiomátics.

 En fi, com diría el calent taperot de la COPE, en fi: entre castellaners y catalaners mos han martafallat. Ya mos consideren chichines y no existim. Els eixemples poden aubrir els ulls a més d'un cego voluntari: en el Diccionario de la Real Academia Española, quan creuen que una paraula ha naixcut ahon ara es Catalunya -encara que siga en temps dels sinantropus-, fan campaneta de combregar: "Capicúa: del catalán cap-i-cua" (DRAE, 1994). Estos dotors de secá amaguen que coa, cua era valenciá, portugués, catalá, gallec y castellá en sigles migevals (inclús apareix coa en els Fueros de Navarra, del 1300). De les morfologies llatines "coda, cauda", raere de la caiguda de la "d" intervocálica (¿Che, Quelo y Chimo, a qué mos sona açó?), aparegueren coa y cua. Per cert, el cámbit de coa a cua pogué ferse per analogía en "cul", segons Schuchart (no el chocolater). Del lletí caput ixqué el cap de marres, pero també derivats castellans com "capezal"(sic); vullc dir que yo no ficaría la ma en cap de puesto pera deféndrer la purea catalana d'eixe capicúa que, a lo millor, era valenciá o castellá de naiximent.

 Si capicúa oferix ductes, hian sustantius com "barraca" (d'orige prerromá o d'algún dialecte arábic), que'ls companyers de Jaume I conegueren al aplegar al Reyne de Valencia. Aixina, la primera vegá ahon apareix barraca es en document valenciá de 1249, al que seguixen atres pareguts. Ara be, els mespantofles de la DRAE, fentse de ventre damunt les proves, mos diuen: "barraca, del catalán barraca"(DRAE). Son més gorromins intelectuals que'l malvat Coromines que, per lo manco, reconeixía entre dents la valencianía de barraca y, també, que's propagá per atres llengües europees.

 ¿Y cóm quallen o nuguen l'allioli esta filá de filólecs furtapollastres quan la paraula naix en territori valenciá, y no l'agarren atres idiomes? També fan tracamandanes pera chafarmos: "Barchilla: del mozárabe barcella, medida de capacidad para áridos usada en las provincias de Alicante, Castellón y Valencia". (Diccionario de la Real Academia Española, 1994). ¡Che, tallarrosos de la etnollingüística! ¿Y eixa veu mosárap no s'atribuix a cap idioma, regió o reyne? ¡Aixó pareix, més que la RAE, un puticlub filológic d'opereta!. Estos capsanes, per lo vist, creuen que'n temps dels mosáraps valencians el Reyne ya estava desfet en eixa castellanera distribució provincial que, en realitat, no aplegá dasta lo sigle XIX.

 Eixa divisió anacrónica fa que'ls alacantins del 2005 (la majoría, una fotracá d'orige murciá, manchego o andalus que odien a Valencia), moseguen les terres valencianes. Ara s'atrevixen a dir llevantins o alacantins a tots els habitants de la Comunitat, volentmos fer creurer que açó era el "Regne d'Alacant". Esta vilea está recolsá per el periodisme castellaner. Fiquen ull a esta pedrá d'un periodiste de matamorta: "David Ferrer y Santi Ventura se acercan a la Copa Davis… junto a los dos alicantinos, el javiense Ferrer y el castellonense Ventura, la dupla alicantina…" (El Mundo, ed. Alicante, 29/04/2005, p.52). D'açí que Cullera o Peñíscola, segons Tele 5, siguen alacantines; o que l'atre teniste, Ferrero, també siga alacantí. Mentres mos furten la cartera y més coses, en Valencia mos quedem en la boca auberta en les mascletaes; y a vórer qui fa la falla més jaganta, y en plástic de fum més negre y contaminant.

 El periodiste que considerava alacantí al castellonense Ventura no es un panoli despenchat del Paraís, sino un escurapous que fa mérits davant de castellaners y catalaners. Fense l'inocent, com si fora paraula corrent, introduix el catalá "dupla" en el text, un arcaísme que'n espanyol de hui asoles vol dir: "Dupla: comida extraordinaria que se daba en los colegios los días extraordinarios". També es veritat que'l "dupla, desde la entrá de la catalana Carma Caffarel en TVE, s'escolta dels morros d'alguna llepachirivíes.

 8. ¿Li queda alguna esperança respecte de la salvacio de l'idioma valencià?

 L'idioma valenciá se salvará més tart o més pronte. Ara estem aislats per fangars de prejuins creats per l'eixèrcit catalaner. La gent pensa que tots mosatros som violents de ganivet en ma, incults y d'extrema dreta. Pero el poble es mutable y, quan no ploga subvenció pera tots els parásits, a lo millor escomença la reivindicació d'aquell idioma que varen chafar Lerma, el Cipriano y sa Germaneta, Rita la Futbolera, Camps, Zaplana Culebricas, el pla de Pla, el envarat Canut catalá y la dona eixa de EU. May m'aclarixc ni trobe diferencies intelectuals entre les tres Gracies del catalanisme: Rita, Gloria y Consuelín Císcar.

 9. ¿Què ha significat per a voste el Premi Llealtat?

 Es prémi que agraixc y que l'arreplegue com si fora colectiu; vullc dir que incluixc virtualment en ell als valencians que han patit per eixa llealtea al Reyne de Valencia. Estic referintme a homens com Miedes, o als atres com Giner Boira, Obrer Obrer, Boronat Gisbert o Lliso Genovés. D'este vehement valenciá recorde aquelles paraetes culturals que feen ell y sa dona en Elig o Valencia. Pareixía que anaven a vendre chufes o tramusos, pero Lliso ofería al poble opúsculs sobre llengua, inmigrants o la personalitat valenciana. May parlí en ell, pero tots els que mos trobem a esta banda de la trinchera mos coneixem y pensem uns en atres. Encara no mos han exterminat, y encara tenim forçes y llealtat (o llealtea) para defendrer el territori y la cultura dels valencians.


 
Entrevista en imagens
 
     
 

INDICE

http://rgm.idiomavalencia.com
 
 
TROBARUM
TROBARUM BUSCAOR DE DOCUMENTACIO VALENCIANISTA
Buscaor Intern